2. DEBAT

El debat s’ha realitzat en dues fases, a cada fase s’ha plantejat un interrogant.
A la primera fase l’interrogant era: “Quins han de ser els límits entre tolerància i laïcitat en un centre educatiu? En un Espai de Benvinguda Educativa (la nova proposat del Departament d'Educació), com s'ha de tractar el tema del hijab?”En la segona fase: “Valoreu la posició de la professora del cas. Ubiqueu la seva actuació en algun dels models teòrics que tingueu a l’abast.

*Quina importància tenia el cas plantejat per al vostre aprenentatge: Francament, crec que ha estat el cas ideal, i de trascendència més actual i real; el més important és poder escoltar a la Fàtima les seves raons, arguments,...del perquè porta l'hijab, ja que el nostre objectiu és facilitar la seva integració així com la de tothom, però, que ella és lliure de portar el hijab o no. S’ha de tenir en compte que deixar el teu país ha de ser molt difícil, i més encara quan t'has d'adaptar a un entorn amb llengua, cultura, religió, ... i tantes coses diferents a les que tenies per costum. Gràcies a aquest cas, crec que jo, com la resta de companys hem après moltíssimes coses.

*Quin valor doneu a les aportacions de companys i companyes: Un valor molt elevat, ja que la implicació ha estat excel·lent, igual que el contingut de cada intervenció. Tot això a donat peru a un debat molt aprofitós.

*Quines dificultats (conceptuals, metodològiques, tècniques) us heu trobat al llarg del debat: dificultats? ara mateix, crec q cap, ja que el cas, per a mi, ha estat molt familiar, un tema que conec bastant per la meva realitat quotidiana laboral.

*Quins conceptes us sembla que cal aprofundir: Ara per ara, crec que entre tots hem arribat bastant a fons amb el tema en qüestió. Potser, en l'àmbit laboral sorgiran nous casos i serà en aquest moment quan sortiran els temes que s'haurien d'haver aprofundit més, però crec que s'ha exprimit molt tots els conceptes que han arribat a sortir.

(Los Nadies- Eduardo Galeano)

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.